Concepte que es refereix al coneixement real d’un mateix, del món i Déu en tant que sigui possible a la nostra capacitat. Això ens porta a una vida coherent que no accepta l’autoengany, que no viu en la mentida i que cerca sempre el profund coneixement de Déu com a veritat absoluta.

Que suposa el reconeixement joiós de la nostra condició humana: som deutors de la vida que tenim, la vida és un do i ens ha estat regalat. Ens reconeixement fills de Déu i valorem la vida en totes les seves manifestacions. Vivim inspirant-nos en el model de la Sagrada Família perquè ser fills vol dir ser família.

Entesa com la manera més clara i noble de la intel·ligència humana: la inclinació al bé, que tenim de forma natural, però conreada amb voluntat ferma i constant en bé dels altres. Es manifesta de múltiples formes: generositat, capacitat de perdó, empatia, compassió, benevolència, solidaritat.

Capacitat de triar sempre el Bé, el Bo, el Just i Veritable. Llibertat que suposa un autodomini, una orientació de la vida per tal de donar-li sentit. Llibertat que suposa capacitat de discernir entre el bé i el mal i elegir sempre el que fa créixer la persona i fa bé a la societat.

Perquè la persona és filla de l’amor i és cridada estimar. Entenem que l’amor és el sentit últim de la vida i ens reconeixem estimats per Déu. Estimar l’alumne és la primera i més important lliçó de vida que impartim al centre.

És el resultat de l’harmonia i l’equilibri. El reconeixem en objectes, obres d’art i edificis però entenem que és la vida el que ha de ser bella i això suposa créixer equilibradament en tots els aspectes, corporal, intel·lectual, relacional i espiritual. La Bellesa no és altra cosa doncs que l’esplendor de la Veritat.

Virtut que fa respondre la persona de les oportunitats rebudes i la porta a assumir les conseqüències dels seus actes, decisions i obligacions. Extensiu també a la responsabilitat envers els més vulnerables de la nostra societat.