Fundadors

EL FUNDADOR, SANT JOSEP MANYANET I VIVES

Va néixer a Tremp (Espanya) el 7 de gener de 1833. Va rebre l’ordenació sacerdotal a la Seu d’Urgell el 9 d’abril de 1859. Després de dotze anys de treball a la diòcesi, al servei del bisbe Josep Caixal, en qualitat de familiar , majordom, bibliotecari i vicesecretari del Palau episcopal, va fundar dos Instituts religiosos per honrar la Sagrada Família de Natzaret i procurar la formació cristiana de les famílies principalment mitjançant l’educació i instrucció catòlica dels nens i joves i el ministeri sacerdotal.

L’any 1864, va fundar els Fills de la Sagrada Família, i el 1874, les Filles de la Sagrada Família – avui Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret – que van donar principi a la seva tasca obrint escoles, col·legis i tallers i altres centres d’apostolat en diverses poblacions d’Espanya.

Amb oració i treball constants, amb l’exercici exemplar de totes les virtuts, amb amorosa dedicació i infatigable sol·licitud per les ànimes, va guiar i va impulsar al llarg de gairebé quaranta anys l’expansió dels Instituts, avui estesos arreu del món.

Especialment cridat per Déu per presentar al món l’exemple de la Sagrada Família de Natzaret, va escriure diverses obres i opuscles, va fundar la revista La Sagrada Família i va promoure l’erecció a Barcelona, ​​del Temple Expiatori de la Sagrada Família, símbol universal de la ciutat, destinat a perpetuar les virtuts de Natzaret i a ser la llar de les famílies.
Les obres de sant Josep Manyanet van néixer enmig de dificultats: ni li van faltar diverses malalties corporals que li van turmentar durant tota la seva vida ni adversitats, internes i externes, als seus instituts. Però la seva indòmita constància i fortalesa, nodrides amb una profunda adhesió i obediència a la voluntat de Déu, van superar tota mena d’impediments.
El 17 de desembre de 1901, en el col·legi «Jesús, Maria i Josep», (Barcelona) envoltat de nens i amb la mateixa senzillesa de tota la seva existència, va lliurar la seva ànima a Déu.
La fama de santedat que el distingí en vida, es va estendre per moltes parts. Per això, introduïda la Causa de Beatificació el 1956, proclamada la heroïcitat de les seves virtuts el 1982 i reconeguda com miraculosa una cura extraordinària atribuïda a la seva intercessió, Joan Pau II el va declarar Beat en 1984. El mateix Papa, i amb la prova d’un nou miracle, el proclamà sant el 16 de maig de 2004.

A la vida de Josep Manyanet tot arrenca i tot tendeix cap a Natzaret. Ell va penetrar en aquest misteri sota una triple perspectiva: com a inspirador de la seva santedat personal, com a model de la comunitat religiosa i com a prototip de totes les famílies cristianes. Presenta doncs un camí de santedat universal.
Les seves restes mortals descansen al Santuari «Jesús, Maria i Josep», de Barcelona. Allí es pot visitar el Memorial que recull els últims anys de sant Josep Manyanet.

LA COFUNDADORA, SERVENTA DE DÉU M. MARIA ENCARNACIÓ COLOMINA AGUSTÍ

Manuela Colomina i Agustí neix a Os de Balaguer (Lleida, Espanya) el 24 de desembre de 1848 i és batejada l’endemà, festa de la Nativitat del Senyor. Quan té cinc anys mor la seva mare i queda a cura de les seves germanes grans, Inés i Rosa. Rep una sòlida formació religiosa i, molt jove encara, sent la crida del Senyor.

L’any 1874 entra a les Concepcionistes de Tremp. Al gener de 1875 surt per motius de salut. Per aquestes dates la dirigeix ​​ja espiritualment el pare Josep Manyanet. El 9 de març de  1877 ingressa a les Filles de la Sagrada Família a Barcelona.

El 25 de novembre de 1877 rep, en començar el noviciat, el nom de Mª Encarnació. Després d’una breu estada a Alguaire professa el 23 d’abril de 1879. Té trenta anys i, «voldria ja haver professat molt abans». El seu desig infantil de ser tota de Déu sembla encarrilat. És llavors quan la seva vocació i la seva persona hauran de passar el gresol de la prova.

Mª Encarnació se sap forjada per un sant. Assimila el seu carisma i ho transmet a les joves doncs aviat estarà al capdavant, com superiora, de la Casa Noviciat (Sant Andreu-Barcelona). Però l’Institut viurà una profunda crisi en la qual només unes poques es manifestaran fidels filles de Sant Josep Manyanet. Discutit i difamat, el pare Manyanet serà apartat pel Bisbe Casañas de l’Institut femení i el prelat convocarà Capítol General a Talarn (Lleida). Allà s’aproven noves Constitucions i es tria nou govern; però Mª Encarnación no podrà acatar, no podrà signar. Ella se sap responsable de guardar el carisma manyanetià…

Expulsada el 1882 de l’Institut de la Sagrada Família d’Urgell, es reuneix a Barcelona amb altres companyes fidels com ella a l’esperit de l’Institut fundat pel pare Manyanet. El pis del carrer Santa Anna serà, durant dotze anys, la més viva escola de Natzaret. Nomenada pel pare Manyanet «superiora» d’aquella comunitat, ella les va conduint i animant a la més viva esperança: la Sagrada Família no les abandona, només cal ser fidel …

La restauració de l’Institut femení no s’aconsegueix fins l’any 1894 amb la fundació de la Casa Noviciat a Aiguafreda (província de Barcelona i diòcesi de Vic). Mª Encarnació serà superiora i formadora en la nova fundació i són moltes les joves que ella educa. L’any 1898 va destinada com a superiora a una nova obra, el col·legi Mare de Déu dels Àngels (Barcelona).

Després de la mort de sant Josep Manyanet (1901) viurà en 1905 el I capítol general de la Congregació en el qual se l’aparta totalment del govern de l’Institut que ella, amb la seva fidelitat, ha ajudat a néixer. Dòcil i valent, la cofundadora calla, prega i estima. Els seus últims anys són nit ardent en la fe. Destinada al col·legi Sant Josep, de Barcelona, ​​i novament al col·legi Mare de Déu dels Àngels, viu en aquest últim la Setmana Tràgica (1909).

El 24 novembre 1916 pateix un atac d’apoplexia mentre assisteix a missa, però es resisteix a retirar-se sense acabar la celebració. Mor la matinada del 27 novembre 1916.

L’any 2015 s’ha introduït la Causa de Canonització i ja s’ha clos la fase diocesana. Mentre esperem que sigui inscrita en el llibre dels sants dirigim-li aquesta pregària: